Aquest llibre és la història d’un viatge. El viatge d’un psicòleg que cerca la serenitat a través de la teoria i la pràctica de la psicologia de la salut. Als 80 anys, Ramon Bayés, amb experiència en els camps de l’oncologia, la SIDA, la gerontologia i les cures pal·liatives, escriu aquest llibre sobre el sentit de la vida, el pas del temps, la vellesa, la felicitat, el dolor i el sofriment. Ple de pinzellades autobiogràfiques i metodològiques, el dedica als seus antics alumnes i a tots aquells companys (metges, psicòlegs, infermeres, treballadors socials, etc.) que gaudeixen amb l’estudi i la pràctica de la seva professió docent i/o sanitària a la universitat, l’hospital, la consulta, el domicili, o en qualsevol lloc on s’hi trobi una persona que vulgui aprendre o pateixi. El llibre compte amb un pròleg conjunt de dos conegudes psicòlogues: Pilar Arranz i Pilar Barreto.
Archive for the 'Lectures recomanades' Category
És justificat considerar l’adolescència com una fase problemàtica del desenvolupament? Sabem que es tracta de l’etapa en la que es practiquen més conductes de risc, és a dir, conductes que incrementen la probabilitat de disfuncions, desadaptacions i psicopatologia. Molts d’aquests comportaments ja no són minoritaris; s’han constituït en normatius. Són perillosos per a la salut mental (i física) dels adolescents i creen alarma social. És més, han esdevingut senyals descriptius de l’adolescència, època evolutiva no definida ni valorada fins ben entrat el segle XVIII, de característiques biològiques i psicosocials en permanent canvi durant els darrers dos segles.
Totes les conductes de risc que avui contemplem són conseqüència de la interacció de l’especial neurobiologia de l’etapa adolescent i les actuals coordenades socioculturals, moderades per unes relacions interpersonals, familiars i de grup que evolucionen de forma vertiginosa.
La primera part d’aquest llibre està destinada a descriure en profundidat les característiques biològiques, psicològiques, sexuals, familiars i socials dels adolescents actuals, abordant des de la preocupació pel cos a la influència dels mitjans de comunicació. En la segona part, s’analitzen causes i conseqüències de les diferents conductes de risc: consum de tabac i drogues, joc patològic i conductes addictives afins, comportaments sexuals de risc, violència i conducta antisocial, conductes suicides i autoagressives, manipulacions del cos i el pes, entre d’altres. El llibre acaba amb un resum descriptiu de les psicopatologies més freqüents en l’adolescència: depressió i ansietat, trastorns de conducta i delinqüència i trastorns del comportament alimentari.
La por a l’ansietat desbordada.
Un dels principals components de la teràpia cognitivoconductual és l’explicació i la individualització del model que sustenta la intervenció terapèutica. Per això és important garantir-ne la comprensió per part del pacient, especialment en aquells tractaments que, com en el trastorn d’angoixa, demanen a qui el pateix que s’enfronti a situacions qualificades com de risc vital tot bloquejant les lògiques respostes bàsiques de supervivència.
Tothom deu haver comprovat en alguna ocasió que assentir i escoltar amb atenció no garanteix la comprensió, i molt menys l’acord o l’aquiescència, i és per això que els materials educatius són una eina de gran valor com ajuda a la teràpia. En aquest sentit destaca el nou llibre d’en Xavier Caseras1 que, com ell mateix escriu, proporciona la informació justa, necessària i fidedigna per tal de corregir errors amb l’objectiu d’afrontar millor l’ansietat i completar de manera més eficaç el tractament.
Amb l’ordre i el rigor que el caracteritza, en Caseras descriu l’ansietat i la por des de la definició com a emocions normals i útils (una visió que per si mateixa sovint tranquil·litza al pacient, i de vegades al terapeuta) fins a la seva conversió en problemes. Des d’aquí s’endinsa amb llenguatge planer en la descripció de les causes temptatives de les crisis d’angoixa i una descripció classificada dels símptomes que les caracteritzen, i progressivament cap al trastorn d’angoixa (capítol en el que destaca la divisió, no sempre contemplada, entre factors de predisposició i precipitants) i l’agorafòbia. El capítol sobre el tractament reconeix honestament la inexistència de la panacea, defensa els tractaments científicament contrastats, no oblida la controvèrsia que acompanya a alguns dels tractaments farmacològics i conclou amb la descripció acurada del tractament cognitivoconductual modern.
En Caseras repeteix que no és el seu objectiu detallar a fons, però cada capítol descriu minuciosament (això sí, amb brevetat) cadascun dels components patològics i terapèutics del trastorn i els fa encara més entenedors tot il·lustrant-los amb nombrosos exemples i destacant els punts clau al final de cada secció.
Malgrat com el propi autor sosté, no n’hi ha prou amb la informació per a resoldre el problema, no hi ha dubte que la informació errònia pot ser tan iatrogènica com les intervencions equivocades. Recomanin, doncs, el llibre als seus pacients (i familiars), que sens dubte els ajudarà a donar-los una informació fiable, no s’oblidaran res, i els facilitarà la complicitat que, entre d’altres, els estalviï problemes amb el compliment de les prescripcions.
Caseras, X. (2009). Comprender el Trastorno de ansiedad: crisis de angustia y agorafobia. Barcelona: Editorial Amat.
PSICOPATOLOGIA I CAOS. Xavier Bornas, 2009
El llibre és una introducció a l’estudi no lineal de les alteracions del comportament. Es tracta de presentar una visió alternativa i innovadora per a la comprensió i tractament dels problemes psicològics de les persones. Aquesta visió té els fonaments en els grans avenços científics que es van fer, al llarg de les darreres dècades del segle XX, en la comprensió del comportament dels sistemes dinàmics i que malauradament encara no han trobat el ressò que mereixen en la Psicologia. Els primers capítols es dediquen a explicar, evitant els formalismes matemàtics, els conceptes bàsics de la teoria del caos i dels sistemes dinàmics. Després, en capítols independents, es tracten els trastorns d’ansietat i els afectius. S’inclouen també unes activitats pràctiques que facilitaran la comprensió d’alguns d’aquells conceptes.
MANUAL DEL DOLOR: TRATAMIENTO COGNITIVO-CONDUCTUAL DEL DOLOR CRÓNICO
Poc abans de l’estiu va sortir a la llum el Manual del dolor: Tratamiento cognitivoconductual del dolor crónico de l’Editorial Paidós. Els autors, la Dra. en Psicologia Jenny Moix i el Dr. Francisco M. Kovaks, han creat un protocol de dolor en el què han participat 24 psicòlegs de clíniques i hospitals de tot l’àmbit estatal. L’objectiu d’aquest manual és oferir una obra de referència, eminentment pràctica, en la intervenció cognitivoconductual, que pugui ser d’utilitat tant als psicòlegs que treballen amb pacients de dolor crònic, com als estudiants que pretenguin endinsar-se en aquest camp.
