La por a l’ansietat desbordada.
Un dels principals components de la teràpia cognitivoconductual és l’explicació i la individualització del model que sustenta la intervenció terapèutica. Per això és important garantir-ne la comprensió per part del pacient, especialment en aquells tractaments que, com en el trastorn d’angoixa, demanen a qui el pateix que s’enfronti a situacions qualificades com de risc vital tot bloquejant les lògiques respostes bàsiques de supervivència.
Tothom deu haver comprovat en alguna ocasió que assentir i escoltar amb atenció no garanteix la comprensió, i molt menys l’acord o l’aquiescència, i és per això que els materials educatius són una eina de gran valor com ajuda a la teràpia. En aquest sentit destaca el nou llibre d’en Xavier Caseras1 que, com ell mateix escriu, proporciona la informació justa, necessària i fidedigna per tal de corregir errors amb l’objectiu d’afrontar millor l’ansietat i completar de manera més eficaç el tractament.
Amb l’ordre i el rigor que el caracteritza, en Caseras descriu l’ansietat i la por des de la definició com a emocions normals i útils (una visió que per si mateixa sovint tranquil·litza al pacient, i de vegades al terapeuta) fins a la seva conversió en problemes. Des d’aquí s’endinsa amb llenguatge planer en la descripció de les causes temptatives de les crisis d’angoixa i una descripció classificada dels símptomes que les caracteritzen, i progressivament cap al trastorn d’angoixa (capítol en el que destaca la divisió, no sempre contemplada, entre factors de predisposició i precipitants) i l’agorafòbia. El capítol sobre el tractament reconeix honestament la inexistència de la panacea, defensa els tractaments científicament contrastats, no oblida la controvèrsia que acompanya a alguns dels tractaments farmacològics i conclou amb la descripció acurada del tractament cognitivoconductual modern.
En Caseras repeteix que no és el seu objectiu detallar a fons, però cada capítol descriu minuciosament (això sí, amb brevetat) cadascun dels components patològics i terapèutics del trastorn i els fa encara més entenedors tot il·lustrant-los amb nombrosos exemples i destacant els punts clau al final de cada secció.
Malgrat com el propi autor sosté, no n’hi ha prou amb la informació per a resoldre el problema, no hi ha dubte que la informació errònia pot ser tan iatrogènica com les intervencions equivocades. Recomanin, doncs, el llibre als seus pacients (i familiars), que sens dubte els ajudarà a donar-los una informació fiable, no s’oblidaran res, i els facilitarà la complicitat que, entre d’altres, els estalviï problemes amb el compliment de les prescripcions.
Caseras, X. (2009). Comprender el Trastorno de ansiedad: crisis de angustia y agorafobia. Barcelona: Editorial Amat.
